Absurds i singulars

Absurds i sigulars

Si t'agrada l'humor anglès, amb Absurds i singulars no podràs parar de riure!

Dirigida per Joan Peris i interpretada per Eduard Farelo, Maria Lanau, Lluïsa Mallol, Marta Millà, Pere Ponce i Toni Sevilla

Un text amb un humor cruel i mordaç d’Alan Ayckbourn, el rei de la comèdia britànica i l’ autor més representat després de Shakespeare.

Un text amb un humor cruel i mordaç d’Alan Ayckbourn, el rei de la comèdia britànica i l’ autor més representat després de Shakespeare. 3 parelles , 3 cuines, 3 classes socials, 3 actes.  Absurds i singulars ha aconseguit fer riure al públic anglès durant més de 4 dècades. Si vas riure amb Els Roper, amb Absurds i singulars et petaràs.

TEATRE BORRÀS · A PARTIR DEL 4 DE DESEMBRE

Els personatges 

L'Eduard Farelo és en Sidney Hopcroft

“Vaja, això són bones noticies. Perquè un cop tingui el crèdit, podré fer una oferta definitiva pel solar. Tot això ho faig a través de contactes personals. Vostè ja sap que l’ocasió la pinten calba. Vull dir, que el peix gros es menja el petit, oi que m’entén ? No hi ha lloc pels sentimentalismes. Als negocis, no. Vull dir, ara em grates tu, ara et grato jo... Tal faràs, tal trobaràs. Però quan van mal dades, campi qui pugui. I això és així...”

La Lluïsa Mallol és la Jane Hopcroft

“No sap com l´entenc. De cop té un impuls irreprimible i es diu,-he de netejar aquest forn encara que em costi la vida. No dormiré ni menjaré fins que l´hagi deixat ben net...- Vol que li digui una cosa ? La veritat és que a mi no m’agraden les festes. En Sidney s´enfadaria molt si em sentís , però jo m’estimo més ser aquí de genolls netejant el forn que allà fora al saló parlant. És que jo no bec sap.”

 

En Pere Ponce és en Geoffrey.

“Eva, va, no et castiguis més. ? És culpa meva amor, tot és culpa meva . T’ho vaig dir. Sóc dèbil, inestable. Hi ha alguna cosa en mi que no funciona, ho sé. Et penses que m’agrada viure amb aquesta dependència sexual ? Vull dir, hi ha homes que poden ser feliços amb la mateixa dona tota la vida. Et penses que no els envejo ? Déu, com els envejo...”

La Marta Millà és l'Eva

“Saps que prenc pastilles des dels divuit anys ? No tinc remei. El meu marit diu que encara que no les necessités, n’hauria de prendre. La meva vida gira al voltant d’aquestes pastilles : cada tres hores, vint-i-quatre hores al dia. A la nit he de posar el despertador. Sóc un desastre... No t’agradaria desprendre’t del teu cos i ser lliure ? Lliure com un ocell i volar ? A mi sí.”

En Toni Sevilla és en Ronald

“En tota aquesta qüestió de les dones, et semblarà estrany però, a dia d’avui, encara no les entenc. Vull dir, que estan la mar de contentes i tot de sobte se’ls gira la truita i som com una altra persona. Les meves  dues dones, Deu sap que m’han fet molt feliç, però, dimoni,  m’han costat una fortuna en reparacions. Tant és. No podríem viure sense elles, oi que no? ”

La Maria Lanau és la Marion

“Oh, per l’amor de Deu, Ronnie, és Nadal. Deixa d’amargar-me l’existència...

És tan mesquí. Sabeu què ha fet ? Ha apagat la calefacció. Ho heu notat ? I jo no penso passejar-me amb abric per la meva pròpia casa. Ningú no  seu a la cuina amb l’abric posat. Només els repartidors. On s’és vist. Qui m’ofereix una copa?“

Share Button